dijous 19 de febrer de 2009

Article de Joan Ollé publicat avui a El Periodico de Catakunya

Un dia perfecte

Despertar-nos amb esgarips d'oreneta, perquè ja és primavera. Disfrutar del sorollet de la cafetera i de l'olor amiga del cafè amb llet. Encendre un cigarret mentre per la ràdio ens expliquen els triples que va anotar Pau Gasol en els nostres somnis. Dir bon dia a aquest que tant se'ns assembla i ara s'afaita al mirall. Trobar la temperatura ideal de l'aigua de la dutxa i posar-nos la roba que més bé ens escau. Que arribi de seguida l'autobús, trobar seient i que tots els semàfors estiguin en verd. Beneir el que caigui del cel, ja sigui sol, pluja o diners. Treballar en un ofici que ens agradi amb gent de qui aprendre'l. Que al bar de l'esmorzar ens diguin pel nostre nom i no calgui demanar, perquè sempre és el mateix de sempre. Llegir una frase preciosa al diari i que l'horòscop auguri coses que ens convinguin. Rebre una trucada d'algú que pensa en nosaltres i nosaltres en ell (o ella). Que ens diguin: estàs molt guapo (o guapa), i respondre que exageren.
Dinar fora de casa i que la sobretaula sigui eterna. Tornar a peu a la feina, vivint la ciutat com si fos estrangera. Pensar que tota la gent amb qui ens creuem pugui ser estupenda. Treballar mentre la llum del dia ho permeti i, al capvespre, quedar amb algú per compartir una cervesa. No perdre mai ni un minut amb qui no ens vingui de gust. Fer-nos, de tant en tant, un regal (un puzle de 10.000 peces) o regalar-lo a la persona que més estimem i ens estimi. Arribar a casa, descal- çar-nos, quedar-nos en samarreta, sopar una truita a la francesa, fer una mica de puzle, desitjar bona nit als nostres, apagar el llum i que el somni se'ns emporti.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Deliciós.
I això que hauria d'estar acostumat a Joan Ollé pel Cafè de la República d'en Joan Barril.
No només m'alegro de veure't un nou article (pensava que ja ho deixaves córrer) sinó perquè intercalis aquestes delicadeses entre les notícies habituals malrotllistes.

Jose p M ha dit...

moltes gracies miquel pel teu comentari. Sempre fidel al bloc.