Producte estrella: Hipoteca Cristiano
Iu Forn. Avui. 17/06/09.
La parella formada per A i per B visiten una entitat bancària per sol·licitar la hipoteca que els ha de permetre comprar el pis de protecció oficial guanyat en
un sorteig. Escoltem el senyor banc: “Cinc habitatges per a 26.983 aspirants i us toca. Molt bé, no? I a què heu vingut, a explicar-me la sort que teniu?... Una què?... Una hipoteca? Voleu una hipoteca? Ha, ha, ha. Quin gran sentit de l’humor teniu... Perdoneu, vaig a trucar a un company d’una altra sucursal... Pep, tinc aquí un parell de passerells que diu que volen una hipoteca... Hauries de veure’ls la carona, sí... No, no els he fotut fora perquè encara estic rebolcant-me per terra de l’atac de riure que m’ha agafat...”.
En W és un empresari que va a veure el delegat de la sucursal bancària amb qui treballa des de fa més de 20 anys. Una sucursal que, gràcies al senyor W i d’altres senyors W com ell, ha guanyat molts diners. Escoltem què diu el senyor W: “Necessito un crèdit de 70 milions de pessetes... No, és per a unes noves màquines que em permetrien obrir un nou segment de negoci i crear 5 llocs de treball més... Sí, de moment cinc, però la idea és que en dos anys en pugui crear 10 més... Sí, sí, conservant ja els 24 que tinc ara, sí... Ah, que no pot ser... Ho diu la central... Ja ho entenc ja, però tu no podries fer una gestió per... Ah, que és impossible, que et sap molt de greu, però que han tancat l’aixeta... Vaja...”.
I ara escoltem el ciutadà Florentino de visita al despatx del superdirector suprem de CajaEspe (digui-li Banc Eresnoviadelmar): “Nada, machote, tú te vienes al palco y te pones de croquetas hasta el culo... ¿Azafatas? Y si quieres azafatos, también... Y, oye, campeón, ¿150 millones de euros no los tendrás aquí a mano, verdad?... Joder, figura, pues claro que tendrás un autógrafo suyo... Sí, sí, me los llevo en efectivo... Un abrazo”.
¿De qui són els diners que es llencen?
JOSEP-MARIA Terricabras. El periodico de Catalunya 17/06/09.
Fa dies que assistim a l’espectacle obscè d’uns fitxatges de jugadors de futbol pagats a preus astronòmics. Es justifica amb bestieses del tipus: «Si es paguen aquests diners és que ho valen» o bé «Són inversions que es recuperen fàcilment». En molts altres casos és mentida que els preus siguin els correctes. ¿O no hem après res encara de la crisi immobiliària? També és mentida que despeses incomprensibles puguin ser rendibles. ¿Algun economista recomanaria que una empresa com el Reial Madrid, que arrossega un dèficit de 500 milions d’euros, fes despeses ni remotament semblants a les que està fent el senyor Florentino Pérez?
Hi ha, és clar, una colla de punts interessants en tot plegat. D’una banda, el president del Reial Madrid no hi posa ni un duro de la seva butxaca. I, quan li convingui, se n’anirà a casa seva tan content, tal com va fer quan no va acabar el seu primer mandat. D’altra banda, la pregunta clau és: «D’on surten els diners?», perquè el club no en té, el president no n’hi posa, però, en canvi, la mercaderia s’ha de pagar al comptat. Doncs surten d’alguna entitat bancària, que es veu que concedeix crèdit al club, segurament amb l’aval del seu patrimoni.
No sé si el periodisme d’investigació encara existeix o si ja ha estat prohibit. Però estaria molt bé que algú ens fes saber el nom del banc o bancs que hagin fet els crèdits i les condicions amb què els han fet (interessos, terminis, recàrrecs en cas d’incompliment, etcètera). Per garantir la transparència en l’ús dels diners, també s’hauria de saber si aquests bancs han obtingut ajuts públics per poder tirar endavant, quantes peticions més de crèdit han rebut d’altres empreses i particulars, quantes n’han atès i en quines condicions. Perquè potser serà la fiscalia la que hi hagi d’intervenir d’ofici.
En una època de crisi gravíssima, no s’ha de poder jugar amb els diners de tots per caprici i vanitat. Ja ho sé que el capitalisme ho permet tot. Sobretot permet la injustícia i el menyspreu. Francament, no entenc que aquesta bogeria no provoqui alarma social i un control estricte.
Hi ha, és clar, una colla de punts interessants en tot plegat. D’una banda, el president del Reial Madrid no hi posa ni un duro de la seva butxaca. I, quan li convingui, se n’anirà a casa seva tan content, tal com va fer quan no va acabar el seu primer mandat. D’altra banda, la pregunta clau és: «D’on surten els diners?», perquè el club no en té, el president no n’hi posa, però, en canvi, la mercaderia s’ha de pagar al comptat. Doncs surten d’alguna entitat bancària, que es veu que concedeix crèdit al club, segurament amb l’aval del seu patrimoni.
No sé si el periodisme d’investigació encara existeix o si ja ha estat prohibit. Però estaria molt bé que algú ens fes saber el nom del banc o bancs que hagin fet els crèdits i les condicions amb què els han fet (interessos, terminis, recàrrecs en cas d’incompliment, etcètera). Per garantir la transparència en l’ús dels diners, també s’hauria de saber si aquests bancs han obtingut ajuts públics per poder tirar endavant, quantes peticions més de crèdit han rebut d’altres empreses i particulars, quantes n’han atès i en quines condicions. Perquè potser serà la fiscalia la que hi hagi d’intervenir d’ofici.
En una època de crisi gravíssima, no s’ha de poder jugar amb els diners de tots per caprici i vanitat. Ja ho sé que el capitalisme ho permet tot. Sobretot permet la injustícia i el menyspreu. Francament, no entenc que aquesta bogeria no provoqui alarma social i un control estricte.
