Bloc "Tremendu". Un quiosc personal
Recull de retalls de premsa d'aquest món tan "tremendu"
dimarts 5 d’octubre de 2010
L'aeroport fantasma de Ciudad Real: 500 milions d'euros.
dimecres 10 de març de 2010
Un retrat molt clar sobre el que ha passat. Article d'opinió de Joan Barril.
Ciutadans orfes
dilluns 8 de març de 2010

MANUEL VICENT
Tener clase
dilluns 3 d’agost de 2009
Contra el tremendisme mediatic; Que parli l'expert !

El periodico. 8/7/2009
L’ENTREVISTA AMB ALBERT SALAZAR, DIRECTOR MÈDIC.
Albert Salazar: "La grip d'aquest hivern serà com totes"
És responsable del que passa a l’Hospital de Bellvitge, el punt sanitari al qual es
dirigeixen dos milions de catalans quan es troben malalts. Un espai dur i delicat.
–No. No li tinc por. La meva experiència em diu que quan t’alarmes anticipadament per una cosa, després la realitat posa les coses al seu lloc i a penes queden en res. Jo crec que la grip d’aquest hivern serà com totes. Cada any tenim epidèmies de grip impressionants.
–¿No li planteja incògnites?
–Hi ha incògnites, però el que estem veient és que els malalts greus per aquesta grip tenien altres patologies importants, i que l’índex de letalitat del nou virus és inferior al dels anteriors. La grip estacional causa una mortalitat espectacular, però no ens en recordem.
–¿Prepara l’hospital d’alguna manera davant la nova grip?
–Cada any el preparem. Tot està previst. Com sempre, l’epidèmia de grip hivernal saturarà l’hospital, els serveis d’urgències treballaran en unes condicions extremes..., però això ens ha passat cada hivern, i alguns –el 1999 i el 2001– d’una forma gravíssima. Si hi ha sorpreses, les afrontarem.
–¿Com?
–Tenim prou llits per a malalts en situació crítica. Podem afrontar una epidèmia greu. Si passa, és clar, deixarem de fer intervencions quirúrgiques programades, i augmentaran les llistes d’espera de cirurgia. Això és així.
–Canviaran els uns per uns altres.
–Exacte. La previsió consisteix a poder activar canvis ràpidament. A saber com actuar en funció del que vagi passant. L’hospital té els llits que té, i sempre està ocupat en un 95% de la seva disponibilitat. A vegades, en el 100%. El que no puc fer ara és tenir sales buides a l’espera de la grip.
–¿Creu que s’està exagerant?
–No. Entenc que un virus nou és una notícia. El que passa és que això per a mi és una cosa normal, quotidiana. Quan vius un fenomen de prop sempre et sembla que qui l’explica li dóna massa importància.
–Massa importància.
–El meu veí és advocat i cada vegada que llegeix això de la grip A em pregunta. Jo li dic que no passa res. Més encara, crec que estan passant coses molt més greus: ¿quants casos de tuberculosi hi ha a Barcelona? ¿Quantes infeccions de sida, gravíssimes, estan passant avui mateix en aquesta ciutat? És lògic que l’Administració s’ocupi de la grip, perquè si no seria una inconsciència, però tot en el seu terme just.
–¿Què és més greu al seu hospital?
–La situació de les llistes d’espera, especialment les dels malalts de càncer. I veure com inverteixo els pocs diners que tinc aquest any. La grip A no em pot fer perdre el nord de la meva obligació diària. Si al desembre hi ha una epidèmia important per aquest virus o un altre, l’afrontarem. N’hem passat moltes.
–¿És molt complicat dirigir mèdicament un hospital?
–Com qualsevol organització de persones. Aquí treballem 800 metges, 2.000 infermeres i un miler de portalliteres i administratius. És l’empresa més gran de l’Hospitalet de Llobregat. Avui, com cada dia, operarem 100 persones, i a urgències n’atendrem 350.
–¿Com se sap la xifra d’urgències?
–La demanda urgent és previsible, molt més del que es podria pensar. Jo vaig ser coordinador d’urgències durant cinc anys en aquest hospital, i sé quants malalts vindran dilluns, quants n’haurem d’ingressar dimarts... El pitjor dia és el dilluns.
–¿Vostè sap tot el que està passant a l’hospital?
–Ho sé bastant. La meva activitat diària consisteix a donar resposta al que l’hospital necessitarà les 24 hores immediates: quants llits per a malalts crítics, quants per a urgències... M’he d’assegurar que aquests 100 malalts programats per operar-se tindran cirurgià, quiròfan i llit. I he de procurar que a la tarda quedin llits lliures per a nous malalts urgents greus.
–¿També sap quants seran?
–Uns 30. Si a les tres de la tarda no tinc aquests 30 llits lliures, sé que quan demà arribi a l’hospital hi haurà malalts en lliteres, a urgències, pendents d’ingressar. La meva feina consisteix a evitar-ho.
–Vostè munta cada dia un puzle que hores després es desmunta.
–Si fa no fa. Però si tens un model i tot està planificat, els imprevistos són mínims. Jo no puc preveure un accident, però no deixaré a la improvisació una cosa que sé que passarà: jo sé que avui vindran entre 340 i 360 persones a urgències.
–¿Treballa sota molta pressió?
–Hauria de dir que sí, però la veritat és que no tinc aquesta sensació. Estic entrenat per actuar sota pressió. La feina més forta que he fet en la meva vida van ser els cinc anys que vaig dirigir l’àrea d’urgències. Si has passat per un destí que és el pitjor de l’hospital, estàs preparat per afrontar qualsevol conflicte. Encara que rebo el pes de tot l’hospital, no em sento pressionat.
dimecres 17 de juny de 2009
Dues opinions sobre el fitxatges "tremendus"del "Real Madrid"
Producte estrella: Hipoteca Cristiano
Iu Forn. Avui. 17/06/09.
La parella formada per A i per B visiten una entitat bancària per sol·licitar la hipoteca que els ha de permetre comprar el pis de protecció oficial guanyat en
un sorteig. Escoltem el senyor banc: “Cinc habitatges per a 26.983 aspirants i us toca. Molt bé, no? I a què heu vingut, a explicar-me la sort que teniu?... Una què?... Una hipoteca? Voleu una hipoteca? Ha, ha, ha. Quin gran sentit de l’humor teniu... Perdoneu, vaig a trucar a un company d’una altra sucursal... Pep, tinc aquí un parell de passerells que diu que volen una hipoteca... Hauries de veure’ls la carona, sí... No, no els he fotut fora perquè encara estic rebolcant-me per terra de l’atac de riure que m’ha agafat...”.
En W és un empresari que va a veure el delegat de la sucursal bancària amb qui treballa des de fa més de 20 anys. Una sucursal que, gràcies al senyor W i d’altres senyors W com ell, ha guanyat molts diners. Escoltem què diu el senyor W: “Necessito un crèdit de 70 milions de pessetes... No, és per a unes noves màquines que em permetrien obrir un nou segment de negoci i crear 5 llocs de treball més... Sí, de moment cinc, però la idea és que en dos anys en pugui crear 10 més... Sí, sí, conservant ja els 24 que tinc ara, sí... Ah, que no pot ser... Ho diu la central... Ja ho entenc ja, però tu no podries fer una gestió per... Ah, que és impossible, que et sap molt de greu, però que han tancat l’aixeta... Vaja...”.
I ara escoltem el ciutadà Florentino de visita al despatx del superdirector suprem de CajaEspe (digui-li Banc Eresnoviadelmar): “Nada, machote, tú te vienes al palco y te pones de croquetas hasta el culo... ¿Azafatas? Y si quieres azafatos, también... Y, oye, campeón, ¿150 millones de euros no los tendrás aquí a mano, verdad?... Joder, figura, pues claro que tendrás un autógrafo suyo... Sí, sí, me los llevo en efectivo... Un abrazo”.
¿De qui són els diners que es llencen?
Hi ha, és clar, una colla de punts interessants en tot plegat. D’una banda, el president del Reial Madrid no hi posa ni un duro de la seva butxaca. I, quan li convingui, se n’anirà a casa seva tan content, tal com va fer quan no va acabar el seu primer mandat. D’altra banda, la pregunta clau és: «D’on surten els diners?», perquè el club no en té, el president no n’hi posa, però, en canvi, la mercaderia s’ha de pagar al comptat. Doncs surten d’alguna entitat bancària, que es veu que concedeix crèdit al club, segurament amb l’aval del seu patrimoni.
No sé si el periodisme d’investigació encara existeix o si ja ha estat prohibit. Però estaria molt bé que algú ens fes saber el nom del banc o bancs que hagin fet els crèdits i les condicions amb què els han fet (interessos, terminis, recàrrecs en cas d’incompliment, etcètera). Per garantir la transparència en l’ús dels diners, també s’hauria de saber si aquests bancs han obtingut ajuts públics per poder tirar endavant, quantes peticions més de crèdit han rebut d’altres empreses i particulars, quantes n’han atès i en quines condicions. Perquè potser serà la fiscalia la que hi hagi d’intervenir d’ofici.
En una època de crisi gravíssima, no s’ha de poder jugar amb els diners de tots per caprici i vanitat. Ja ho sé que el capitalisme ho permet tot. Sobretot permet la injustícia i el menyspreu. Francament, no entenc que aquesta bogeria no provoqui alarma social i un control estricte.
dijous 23 d’abril de 2009
PP i els "chiringuitos" de platja
El PP emprende una cruzada por la "cervecita en la playa"
La portavoz del PP, en el Congreso, Soraya Sáenz de Santamaría, argumenta que "los chiringuitos están muy apegados a España"
La decisión del Ministerio de Medio Ambiente de acabar con los chiringuitos tal y como hoy se conciben, en aplicación de la Ley de Costas —de 1988, que establece criterios de instalación—, ha puesto en pie de guerra al PP. Los conservadores consideran intolerable acabar con algo tan español, y enmarcan la medida dentro de las "improvisaciones geniales del Gobierno".
"Los chiringuitos, o expendedores de alimentos y bebidas en la playa como lo llaman ellos, están muy apegados a España. A los españoles les gusta tomarse una ración o una cervecita en la playa", ha afirmado la portavoz del PP, en el Congreso, Soraya Sáenz de Santamaría -en Onda Cero-, quien ha anunciado que su grupo parlamentario va a presentar una iniciativa para que se paralicen los derribos.
Con estos argumentos, el PP va en coherencia con los resultados de estudios como los de la consultora TNS, que entre otras cosas concluyen que los amigos, la playa, la siesta, las ensaladas o los chiringuitos no pueden faltar.
"Es necesario que se renueven las concesiones y que se elabore un plan de integración en las playas. Muchas familias viven de ello y no pueden quedar en el limbo", ha argumentado Sáenz de Santamaría.
dimarts 21 d’abril de 2009
Ja som independents ? oh yeah !!

Noticia publicada al diari Avui.
EUA equipara Catalunya a altres Estats
Avui. 20/04/09
La web del departament d'Estat d'EUA il·lustra un article sobre la declaració dels drets humans amb una senyera
La web del departament d'Estat dels Estats Units d'Amèrica ha posat avui una fotografia per il·lustrar un article sobre la declaració dels drets humans on es pot veure la bandera catalana al costat d'altres Estats. Així, EUA equipara Catalunya a França o Suïssa.
La foto va acompanyada d'un text en què s'explica que les Nacions Unides "van definir els drets humans formalment" i que "són els esforços de governs, organitzacions no governamentals i ciutadans individuals en el món sencer que protegeixen aquests drets".


